L'alcalde republicà de Vic

MARIÀ SERRA I BADELL.
Alcalde de Vic entre els anys 1931-1934 i 1936-1938

L'alcalde de la República

Escollit alcalde de Vic en les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931.

La seva tasca política, en un sentit més general, no li va fer oblidar la preocupació pels problemes de la ciutat. Principalment es destaca la seva actuació en la construcció d'escoles.

Durant el seu mandat es van construir dos centres amb capacitat per 300 alumnes cadascun. Avui els coneixem amb el nom de “Jaume Balmes” i “Sant Miquel dels Sants”.

També va intervenir amb la solució del problema de la portada d'aigües a la ciutat.

Va perdre el càrrec d'alcalde en les eleccions municipals del 14 de gener de 1934, de les que en sortiria alcalde el candidat Tradicionalista, Joan Traveria i Pubill.

A finals del 1934 l'autoritat militar va suspendre l'Ajuntament i va nomenar una comissió gestora, al capdavant de la qual hi havia el mateix Joan Traveria. Aquesta Comissió funcionaria, sense la participació dels regidors d'Esquerra ni de la Lliga, aquests últimes es reincorporarien a l'Ajuntament es 2 de maig del 1935, reincorporació que faria possible el nomenament del seu candidat, Manuel Gros i Raguer.

La Guerra Civil

Una vegada declarada la guerra civil, el 18 de juliol del 1936, es va constituir el Comitè Antifeixista de Vic que, en un dels seus primers acords, va decidir declarar la seva autoritat per damunt de la de l'Ajuntament, situació que duraria fins l'octubre de 1936, data en que es va suprimir el Comitè Antifeixista.

El 20 de juliol de 1936, l' alcalde, Manuel Gros, juntament amb la resta de regidors de l'Unió Catalanista, que era la coalició formada entre la Lliga i els tradicionalistes i que tenia el govern de la ciutat, varen presentar la dimissió dels seus càrrecs.

El 30 de juliol, en una sessió de l'Ajuntament en que i eren presents els regidors de la Coalició d'Esquerres, va donar l'alcaldia a en Marià Serra.

Tarannà conciliador en moments soferts

Durant la Guerra Civil, en Marià Serra, destacà pel seu tarannà conciliador com es demostra en la seva actuació durant els “Fets de maig del 1937”.

Enmig de les diputes, en Marià Serra, va publicar un article en to conciliador on es lamentava de la situació i demanava la normalització de la vida ciutadana i es manifestava contra els qui no feien cas de les disposicions del govern.

En cap moment, com a persona o des de l'Ajuntament va impulsar cap acte de represàlia i sempre que va estar en les seves mans els va impedir. Per desgràcia no va poder evitar moltes morts provocades per una situació de guerra i l'aflorament d'odis i rancúnies que tota situació com aquesta provoca, per exemple la mort, el dia 7 d'agost del 1936 d' en Joan Traveria, que havia estat alcalde tradicionalista de Vic.

Marià Serra i Badell , representa aquells homes i dones, que en una època molt difícil, varen defensar els seus ideals de democràcia i de país i ho van fer intentant buscar conciliació entre posicions polítiques enfrontades.

No podem oblidar que gràcies a l'actuació d'homes i dones com en Marià Serra, no va ser destruït el Museu Diocesà. El 21 de juliol del 1936 un grup d'homes volia continuar la destrucció, que ja havien iniciat calant foc a la catedral, amb la destrucció del palau Episcopal que era on estava ubicat el Museu Diocesà, només l'oposició de Membres del Comitè local va poder impedir que la destrucció del Museu fos efectiva.

Un cop acabada la Guerra Civil, Marià Serra es va exiliar a Mèxic on hi va morir l'any 1944.